El dia 20 d'octubre vam rebre la visita d'Antoni Espí i vam tenir l'oportunitat d'escoltar-lo recitar alguns dels seus poemes i algunes de les meus companyes es van atrevir a eixir a recitar també. Al principi, entre la meva mestra, Pilar, i Antoni, ens van comentar de que tractaven els dos llibres de poesia d'Antoni Espí, El grum i la morca i Reconstrucció. Aquest va ser un dia molt especial per a mi per que a més d'agradar-me molt el recital, vaig tenir l'oportunitat de tocar algunes peces curtes amb el saxo, entre les diferents parts del recital, junt a la meva companya Soraya. Les dos vam posar molta il·lusió i vam quedar per a assajar les cançons per a que ens eixiren bé.
Uns dies després, els que no vam recitar ningun poema aquell dia, vam preparar un nou recital a classe amb poemes de diferents llibres i a més, cada un ens vam inventar un altre poema, que també vam recitar. El que volia transmetre amb el poema que vaig inventar-me, és que hem de ser nosaltres mateixos i no intentar canviar-nos per molt que la societat estiga de la nostra contra, per això l'he titulat "Així sóc jo" i es el següent:
AIXÍ SÓC JO
Això que et falta
i no saps què és.
Això que et fa pensar
i no saps en què.
Això que et crida,
que et parla,
que sap el teu nom,
que porta el teu nom.
El vols odiar,
penses que no és bo.
Vols fugir, però no pots.
Ja t'ha atrapat!
El vols, el desitges
encara que no saps per què.
I de sobte,
T'aclarisses.
Ja ho entens tot,
no et pots odiar a tu mateix...
No hay comentarios:
Publicar un comentario