viernes, 12 de diciembre de 2014

TALLER DE FANTASIA I SUPERTOT

Després de més de 30 anys al mercat, Taller de fantasia i Supertot s'ha convertit en un clàssic del teatre català contemporani i el seu autor és Josep Maria Benet i Jornet.


Aquest llibre es divideix en dos parts compostes per dos histories completament diferents: la primera és Taller de fantasia, on les joguines aprofiten la nit per a divertir-se narrant varies histories a les demés joguines,  i la segona és Supertot, ací es narra la història d'un superheroi que porta una doble vida com a periodista, el que em recorda molt a Superman.


Els temes que tracta el llibre estan relacionats amb el poder, es a dir, al taller de fantasia hi ha una disputa entre joguines perquè hi ha dos que volen manar sobre les altres i no es posen d'acord entre elles. A les histories que conten les joguines també apareixen personatges que sofreixen l'abús de poder dels altres. Per altra banda, a la part de Supertot també veiem com la xica sols s'enamora del protagonista quan s'assabenta que és un heroi, quan veu el poder que té, mestre que coneixent-lo com a periodista el veia dèbil i no el volia.

Per últim, m'agradaria destacar que es un llibre molt complet en quant al gènere. Encara que apareixen moments difícils i de tensió sempre apareix la comèdia per fer-nos riure. A més, veig el llibre con un musical, ja que quan menys te l'esperes un dels personatges es posa a cantar.

RECONSTRUCCIÓ

Reconstrucció és un llibre de poemes que va rebre el premi de poesia Ciutat de Tarragona del 2006 i està escrit per Antoni Espí. Altre llibre de poesia d'aquest autor es El grum i la morca, que també va rebre un premi, premi Joan Perucho de poesia Vila d'Ascó 2013.

Aquests dos llibres, entre altres, van ser les propostes que vam tindre per a triar un i llegir-ho. Al principi vaig dubtar però alguna cosa, no se quina, em va dir que Reconstrucció m'agradaria més.

Quan Antoni Espí va vindre a la nostra universitat per fer amb nosaltres un recital de poemes (per a saber més sobre aquest recital, anar a la pàgina del blog anomenada "recital de poesia") ens va dir que li va posar aquest nom al llibre per les vegades que havia fet i refet tots els poemes fins que l'agradava el resultat.

Quan vaig acabar de llegir tots els poemes, encara que hi havia alguns que no entenia molt bé, sí que em va agradar l'idea global del llibre, es a dir, el missatge que l'autor vol transmetre. Aquests poemes parlen del procés de la vida, del pas del temps, de cóm la mort modifica els nostres cercles de família i amics i per últim, del sofriment que tenim i de quant patim quan alguna persona important per a nosaltres desapareix. Aquest és un altre dels motius pel qual l'autor li va posar aquest nom al poemari, li va posar Reconstrucció perquè tots hem de reconstruir contínuament la nostra ment per a poder seguir en davant.

jueves, 11 de diciembre de 2014

ALTRES LLIBRES NARRATIUS

LA MEVA OPINIÓ:

Abans de fer la ressenya a classe del diferents llibres de narrativa que ens havien llegit, cada un va parlar del que l'havia semblat el llibre que havia llegit. a continuació vaig a intentar transmetre el que els companys van dir sobre que tractava el llibre i si els havia agradat. Tot seguit vaig a fer un breu comentari sobre els vídeos que posteriorment vam realitzar en grup.


  • L'illa de l'última veritat: conta la història d'un naufrague i com és la seva supervivència a l'illa. És un llibre que va agradar pels secrets que amagava, ja que es pot classificar com a llibre de misteri. En quant al vídeo, va ser divertit per que van fer un muntatge amb imatges, algun vídeo molt curt d'una pel·lícula i musica transmetent molt bé l'historia. 

  • La mestra: conta la història d'una mestra castellà-parlant que treballa en un poble valencià-parlant. Ella intenta impartir les classes en valencià, però en l'època en què transcorre la història es pensava que el valencià no tenia la mateixa categoria que el castellà, motiu pel qual tots s'oposaven. En quant al vídeo, s'intercala text amb imatges acompanyades de música i compten un poc aquesta història.

  • El llibre de l'any: aquest llibre con històries relacionades amb les diferents èpoques de l'any. No els va agradar molt per ser massa fragmentari. El vídeo va ser molt original perquè hi havia una gravació de veu acompanyada de dibuixos que es movien i anaven canviant. 

  • Un mon per a infants: el vídeo d'aquest llibre el van realitzar amb una gravació de veu, amb la qual conten una de les històries que apareixen al llibre i van intercalant imatges relacionades amb el que estan contant. 

  • Si no ho dic rebente: conta la història d'un matrimoni en el qual, cada un de la parella veu les coses d'una manera molt diferent. les companyes ens van deixar molt intrigats perquè ens van contra a traves del vídeo tota la trama excepte el final, i ens van dir que te un final completament inesperat. Per a fer el vídeo, van dibuixat amb imatges tot el llibre i conforme anaven passant les fulles anaven contant la història.

  • Gràcies per la propina: ací l'autor conta la seva vida, des de que es menut fins que es un jove. a l'obra apareix la ciutat de València. Però als meus companys no el va agradar per que els va resultar molt pesat de llegir, ja que era una lectura molt lenta i amb massa detalls. En canvi, el vídeo els va quedar molt bonic i original perquè van utilitzar un programa amb el qual podien elegir els dibuixos que volien i ells feia com que els dibuixava en el moment.




  • Somiant amb Aleixa: és un llibre de literatura eròtica que tracta el tema de la acceptació personal. La protagonista te el poder de somniar el mateix que somnien els demés amb ella (somnis eròtics). El vídeo em va agradar perquè van utilitzar una part d'un videoclip de Bellonce mesclat amb algunes imatges.

  • 15 mons: aquest es un llibre que va agradar molt als meus companys perquè al ser històries curtes se'ls va fer molt amé de llegir. A més pensen que pot ser un bon recull per a la classe d'infantil, ja que també té suggeriments de com treballar-ho. Al vídeo han transmet en general de que tracten les 15 històries de l'obra a traves d'imatges, lletra i musica.

  • Totes les cançons parlen de tu: per a fer el vídeo, han posat una cançó escrita pel mateix autor del llibre i contat la història a través d'imatges. 

  • Joc brut: en aquest últim llibre no vaig a contar de que tracta l'obra, ja que ja vaig fer un comentari en una entrada anterior, i com que havien molts grups que van escollir aquest llibre, vaig a destacar el vídeo que més em va agradar. Va quedar molt bonic perquè totes les imatges del vídeo van estar gravades per les companyes, les quals es van disfressar, van actuar i van ser elles els propis personatges del llibre.


jueves, 4 de diciembre de 2014

"Elogi de la poesia. Unes reflexions" i "La poesia a l'escola".


Què signifiquen les paraules "poesia" i "poeta"?
La paraula poesia prové de la paraula grega poiesis, i aquesta del verb poiéo, que vol dir ‘fer’. I l’etimologia de la paraula poeta encara és més impactant, prové del grec poietes, «creador, autor, poeta». El poeta és un creador, un protagonista de la seua pròpia paraula.

Quan és bo un poema? I'una novel·la? I l'educació?
Un poema és bo, una obra literària té qualitat i l'educació és bona quan arriba al sentit profund de les coses i de les persones. A més l’educació és transformació interior de la persona. Si no hi ha aquesta transformació interna, no hi ha educació, hi ha ensinistrament, inculcació ideològica, moralisme de normes i passivitat transmissiva.

En quins gèneres comencen a expressar-se les diferents cultures?
Totes les cultures comencen a expressar-se mitjançant relats èpics i cosmogònics que adopten una forma poètica. Pensem en la Ilíada i l’Odissea, en el Mahabharatai el Ramayana, en les sagues nòrdiques, que són recitades i transmeses oralment de generació en generació fins que després arriben a adoptar una forma escrita.

Què aporta la poesia des del punt de vista lingüístic?
La poesia contribueix a:
-Educar el ritme fonètic intern i extern dels versos i de les paraules. Aquest ritme intern ajuda a memoritzar i a retenir el poema. Per això, cal aprofitar la memorització de poemes a l’escola.

-Educar la dicció, l’entonació i la locució, en general.

-Introduir l’ús de la metàfora.

-Educar la qualitat expressiva, és a dir, la capacitat d’atracció i de condensació de significats que té la forma poètica quan utilitza la força de l’expressió del llenguatge.

-Educar l’exploració discursiva.

-Connectar amb els sentiments humans i estimular el desenvolupament psicològic.

-Organitzar el món des d’un punt de vista cognitiu i donar-li un sentit.

-Efecte emocional compensador les paraules connecten amb les emocions i els sentiments.

Quin pot' ser l'objectiu de treballar la poesia a classe?
A més de que incorporaren algunes paraules noves al seu vocabulari i que aprengueren a estimar la llengua, també podem ver la poesia com un camí cap al sentiment estètic, al món interior, a la imaginació i a la tradició.

Quins inconvenients poden tenir els productes culturals de consum majoritari?
Aquests productes ho inunden tot i les criatures no poden triar entre aquests i uns altres de més qualitat que amb prou feines subsisteixen en la marginalitat. A més, aquesta industria, no solament crea els productes que es consumeixen, sinó que pretén forjar el seu públic moldejant personalitats adients per a l’ús d’aquestes mercaderies, amb la qual cosa impedeix que les nenes i els nens puguen accedir a la llibertat de consciència.

LIJ

Tasca sobre la lectura i la literatura per a infants i joves:

1. Què es pot aconseguir llegint?
Llegint s'aconsegueix reduir la ignorància aportant-nos coneixements. A més, als llibres pots trobar coses que no et donen les persones que t'acompanyen. Per últim, dir que en funció del que llegim la nostra personalitat pot canviar.

2. Com es pot practicar la bona lectura?
No hi ha bona i mala lectura, tot depén del que a cada un li agrade, ningú ha d'imposar a ningú el que ha de llegir ni quan ha de fer-ho, s'ha de llegir amb llibertat.

3. Com podem saber quin és el llibre adequat per a cada edat?
Cal fixar-se en les motivacions que tinguen els xiquets per a tractar de buscar el que més els agrade per temàtica, contingut i dificultat. Encara que els autors posen en les seues col·leccions una recomanació d'edat per a cada llibre, no és una barrera estricta per a cada edat, sols serveix com una orientació.

4. En què es diferencia i en què coincideix la literatura infantil, juvenil i d’adults?
En comú poden tindre el gènere o la temàtica, ja que un mateix tema, encara que tractat de manera diferent, pot agradar tant a infants com a adults. Es poden diferenciar, com ja he dit en la manera d'abordar els temes i els gèneres i en l'adaptació del llenguatge.

5. Quina peculiaritat té el lector infantil?
Les habilitats lectores dels infants són limitades però això no impedeix que ells aprecien una bona lectura escoltant-la o llegint-la a través dels dibuixos.

6. Què els agrada més llegir als xiquets?
Encara que als xiquets els poden agradar tots els tipus de llibres, els solen agradar molts els llibres fantàstics i meravellosos i les llegendes.

7. La literatura infantil ha de tenir com a finalitat educar i ensenyar els xiquets?
Sí, encara que no només això, també ha d'entretenir als xiquets i ser una activitat lúdica.


8. Quina és la característica més important de la literatura infantil?
La característica més important de la literatura infantil és la qualitat del llibre.

9. S’ha d’evitar la violència i la sang en els contes de xiquets?
Es pot tractar aquests temes d'una manera que no els afecte massa, ja que no és molt agradable per a ningú, però tampoc és bon evitar-los perquè són coses que més endavant poden trobar en la vida real. Finalment, dir que és important que sempre tinga una part positiva, que els xiquets
puguen traure alguna conclusió, que existisca un missatge positiu darrere de tot.


A continuació, encara que no té molt bona qualitat, vaig a mostrar-vos una imatge escanejada del esquema que vaig fer sobre aquest tema, és a dir, tot el que envolta a la literatura infantil i juvenil.

miércoles, 3 de diciembre de 2014

JOC BRUT

Al principi, quant vaig haver de triar que llibre de narrativa volia llegir no ho tenia molt clar, però quan vaig llegir sobre què tractava Joc brut ho vaig tindre tindre clar, ja que em va agradar molt la trama. No mes començar a llegir-ho m'enganxa i ho vaig acabar molt ràpid, ja que em va agradar molt per la complexitat dels personatges i els misteris que es van deduint al llarg de l'obra, encara que no és fins al sorprenent final quan es descobreix tota la veritat.

Joc brut es divideix en quatre parts: la primera és el projecte, ací és on es coneixen Juna i Xavier, els personatges principals, i planegen la idea de matar al suposat tio de Juna; la segona són els fets, ací Xavier comet l'assassinat; la tercera part és la recerca, ací es produïx un bot en el temps de 6 mesos i és quan s'hauria de produir el retrobament dels dos protagonistes, al no aparèixer Juna, Xavier fa tot el que pot per a trobar-la; i la quarta i última part són les explicacions, on els protagonistes per fi es troben i es descobreix tota la veritat.

Ara m'agradaria parlar sobre l'estranya relació que tenen els dos protagonistes. Xavier encara que està realment enamorat de Juna, és un amor un poc obsessiu, ja que des del primer moment en què la veu sap que vol estar amb ella al preu que siga, i d'açò és del que s'aprofita Juna. Al llarg de tota l'obra podem observar el caràcter manipulador i egoista de la protagonista, que només pensa en si mateixa i en aconseguir quelcom que desitja amb totes les seues forces, és per a això no dubta en enganyar i utilitzar el pobre Xavier. Tot açò dóna lloc al nom del llibre, Joc brut.


lunes, 17 de noviembre de 2014

GÈNERES NARRATIUS

Una novel·la o conte pot combinar almenys 3 tipus de gèneres, segons les caraterístiques que presente:

1r) Segons l'efecte en l'espectador:

1.Comèdia o humor: quan predominen els aspectes plaents, festius o humorístics i el desenllaç dels quals sol ser feliç.
Per exemple: Maleit karma, de David Safier.

2.Tragèdia: quan presenta conflictes d'aparença fatal que mouen a compassió i espant, a fi de purificar estes passions en l'espectador i portar-li a considerar l'enigma del destí humà, i en la qual la pugna entre llibertat i necessitat acaba generalment en un desenllaç funest.
Per exemple: Romeu i Julieta, de Shakespeare o Edipo Rey, de Sófocles.

3.Drama: quan prevalen accions i situacions tenses i passions conflictives.
Per exemple: La dama boba, de Lope de Vega.

4.Melodrama: quan s'exageren els aspectes sentimentals i patètics.
Per exemple: Don Álvaro o la fuerza del sino, del Duque de Rivas.

2n) Segons l'efecte en l'espectador:

5.Realista: apareixen fets o situacions ordinàries, que es reconeixen immediatamente perquè hem vist o en tenim notícia d’altres semblants o esperem veure-ho en qualsevol moment.
Per exemple: La perdició, de Anna Collomore.

6.Fantàstic: relats en què la realitat quotidiana es veu afectada per un element sobrenatural.
Per exemple: Futurs imperfectes, d'Antoni Munné-Jordà.

7.Meravellosos: relats en què allò sobrenatural domina tot el que es narra.
Per exemple: Harry Potter, de J. K. Rowling.

8.Extraordinaris: presenten fets i situacions que és improbable que ocórreguen, però que ocorren. S’allunyen de la realitat perquè els esdeveniments que narren són extraordinaris i improbables.

9.De misteri: els fets o situacions presentats són possibles, però són ambigus i dubtem de com interpretar-los.
Per exemple: El misterio de listerdale, de Agatha Christie.




3r) Segons els temes:

10.Terror: l’aspecte que destaca és la por molt intensa.
Per exemple: El resplandor, de Stephen King.

11. Ciència-ficció: es basa en hipotètics èxits científics i tècnics del futur.
Per exemple: L'home invisible, de H. G. Wells.

12.Policial: basat en històries de policies.
Per exemple: Assassinat en l'Orient Express, d'Agatha Christie.

13.Negre: s'associa a un tipus de novel·la policíaca en què la resolució del misteri no és l'objectiu principal i els arguments són habitualment molt violents.
Per exemple: Herencies col·laterals, de Lluis Llort.

14.Sentimental: quan alberga o suscita sentiments tendres o amorosos.
Per exemple: Aquell instant de felicitat, de Federico Moccia.

15.Històrica: pertanyent o relatiu a la història.
Per exemple: La noia de la biblioteca, de Núria Padras.

16.Aventures: quan es relaten una sèrie de successos, gestes, corregudes, peligros...
Per exemple: Don Quijote de la mancha, de Miguel de Cervantes.

17.Erotisme: quan apareix un caràcter que excita l'amor sexual.
Per exemple: Cinquanta ombres d'en Grey, de E.L. James.

domingo, 12 de octubre de 2014

ENTREVISTA A TERESA COLOMER

En aquesta entrevista a Teresa Colomer, directora de l'equip d'investigació de LIJ de la Universitat Autònoma de Barcelona, GRETEL, se li pregunta sobre si la LIJ té una funció definida, com són els llibres de bona qualitat literària i què fer amb les valoracions que apareixen als llibres.


Davant aquestes preguntes, Teresa Colomer va dir que la LIJ té tres funcions principals: la primera és obrir la nostra imaginació a través de la lectura, la segona és transmetre el llenguatge als xiquets mentre l'escolten o la lligen, i la tercera és que ofereix una representació del món com a instrument de socialització.

Respecte a com són els llibres de bona qualitat va respondre que com per a totes les coses per a poder dir que alguna cosa és bona o roïna cal comparar-la amb altra pareguda que coneixem, és a dir, per a dir que un llibre de LIJ és bo necessitem tindre experiència en aquest campus i haver llegit molts llibres per a poder comparar-los.

Per últim, Colomer diu que per a triar un llibre el millor no és fixar-se en les valoracions que apareixen i que "Podemos elegirlos puntualmente por sus temas o valores, pero lo mejor es simplemente elegir buenos libros “literarios” que hacen saber cómo son los humanos y no cómo deberían ser."

POEMES

LA NIT, Cançó de bressol
(Vicent Andrés Estellés)


Jo tinc una Mort petita,
meua i ben meua només.
Com jo la nodresc a ella,
ella em nodreix igualment.

Jo tinc una Mort petita
que trau els peus dels bolquers.
Només tinc la meua Mort
i no necessite res.

Jo tinc una Mort petita,
i és, d'allò meu, el més meu.
Molt més meua que la vida,
amb mi va i amb mi se'n ve.

És la meua ama, i és l'ama
del corral i del carrer
de la llimera i la parra
i la flor del taronger.

Comentari del poema:

Aquest poema parla de la mort, però no d'una mort qualsevol, sinó que l'autor parla de la mort de la seua filla petita. A més parla d'eixa mort amb resignació i nostàlgia perquè diu que va amb ell tot el temps i per tant no es por oblidar de la persona morta.

El poema té 4 estrofes de 4 versos cada una, el que fa un total de 16 versos. A més, aquest poema té una rima assonant de la vocal e en els versos pars.

Vicent Andrés Estellés parla de la mort de sa filla com si fos la seua pròpia mort, i per ferla més propera a ell utilitza les paraules "Jo" i "meua" en diferents ocasions al llarg del poema. A més, fa ús de les majúscules per a donar major importància a la paraula mort.

PETITA CANÇÓ DE LA TEVA MORT
(Salvador Espriu - Raimon)


La teva mare broda
en el carrer de l'Om.
La teva mare broda,
broda claror.

La teva mare canta
una cançó,
la vella història trista
d'un gran amor.

La pluja li contava
la teva mort,
la pluja li contava
com has mort sol.

Albes de fred agrisen
tot el record.
La teva mare plora
en el carrer de l'Om.

Comentari del poema:

Aquest poema tracta del dolor de la mare després de la mort del seu fill, "La teva mare plora". És un poema de 16 versos distribuïts en 4 estrofes de 4 versos cada una. A més, té una rima assonant de la vocal o en els versos pars i de la vocal a en els versos imparells exceptuant el primer vers de l'ultima estrofa.

Per altra banda, utilitza la repetició d'algunes paraules com "broda" en la primera estrofa i "contava" en la tercera. Per a finalitzar diré que també utilitza la personificació, per exemple quan diu: "La pluja li contava".

UN TALL

... Toni es va anar ràpidament i amb molta precaució, per a no embrutar el passadís, a pel pal de fregar i l'aigua que l'havia demanat el mestre. Quan va arribar a la recepció i Pep, el conserge, va veure el tall que portava el xiquet al coll li preguntà que havia succeït, però quan Toni li comença a explicar com se l'havia fet es va desmaiar. Ràpidament el conserge va porta al xiquet al director i aquest li demanà a una professora, que feia guàrdia, que portara corrent a Toni a l'hospital. Quan el xiquet va obrir els ulls és trobava fora de perill a un llit de l'hospital acompanyat pels seus pares i pel director del col·legi que es preocupava per la salut del seu alumne. Dies després, quan Toni, totalment recuperat, va rebre l'alta de l'hospital es va adonar que el seu professor, aquell que no li va prestar atenció pel tall que portava al coll, havia sigut acomiadat del col·legi.

Aquesta podia ser una terminació per al comte "Un Tall" que vaig llegir com activitat de classe.
"Un tall" és un conte que tracta de mostrar la ineficàcia dels professors massa estrictes i la poca sensibilitat del professorat en enfront del problema de l'alumne, en contraposició del meu propi final, encara que d'una manera molt exagerada i esbojarrada. Encara que un professor en la vida real fóra molt estricte pense que nuca deixaria un xiquet dessagnant-se i damunt li reganyaria per embrutar el parquet.
Per altra banda, a aquest fragment del conte, el professor parla de la perduda de valors i bons costums com la d'arribar a l'hora o donar els bons dies quan s'arriba a un lloc i li tira la culpa d'açò a la societat en general.

jueves, 9 de octubre de 2014

SET SACRIFICIS

De Robinson Crusoe a Peter Pan

En aquest article Viceç Pagès fa una recopilació de 7 sacrificis que fan els protagonistes de 7 contes de literatura infantil i juvenil. Aquests sacrificis els fan per una causa que ells creuen justa i finalment acaben aconseguint una gratificant compensació pel que han fet. Aquest tipus de comtes en els quals apareix un sacrifici o una renúncia per fer justícia transmeten un bon missatge d'humilitat i esforç per aconseguir alguna cosa als xiquets que els lligen.

A continuació vaig a nomenar alguns dels contes que mes m'agradaven quan era menuda i en els quals també apareix algun sacrifici:

La Bella i la Bèstia
En aquest comte, Bella se sacrifica a viure tancada al servici de la bèstia per a tota la vida a canvi que aquesta allibere a son pare. Finalment, la recompensa que rep és enamorarse de bèstia i viure feliç junts.


La Sireneta
En aquesta pel·lícula, Ariel se sacrifica perdent la veu perquè la bruixa Úrsula la transforme en humana i ella puga conéixer al príncep Eric. Finalment, encara que son pare l'ajuda a recuperar la seua veu, per a poder viure feliç amb Eric a la superfície, renuncia a estar amb la seua família que viu a les profunditats de l'oceà.


Per a finalitzar, m'agradaria compartir un conte molt curt que trobat, encara que és en castellà, i que no és tan conegut com els clàssics que apareixen a l'article de Vicenç Pagès i els dos que acabe de nomenar, però que tracta de la paciència, l'esforç i els sacrificis:

El bosque de los lamentos
Hubo una vez un bosque de árboles pequeñitos que crecían todos a la vez. Habían sido plantados por un anciano labrador que cuidaba de que todos crecieran rectos y sanos. Pero aquel lugar era un sitio de fuertes vientos, y los pequeños árboles preferían evitar las molestias del aire encogiéndose y torciendo sus troncos y ramitas.

El anciano, sabiendo que de aquella manera no podrían crecer bien, se esforzaba en enderezarlos, y dedicaba horas y horas a atar sus finos troncos a las estacas y varas que plantaba junto a cada árbol, con la esperanza de que comprendieran que hacía todo aquello por el bien de sus amados árboles.

Pero aquellos árboles caprichosos no tenían ganas de aguantar el viento. Daba igual que el viejo les prometiera que cuando fueran altos y rectos el aire no les molestaría. Siempre se las apañaban para doblarse y retorcerse, y seguir escondiéndose del viento. Sólo uno de aquellos árboles, uno que estaba situado justo en el centro del bosque, se esforzaba por seguir creciendo erguido, y aguantaba con paciencia las travesuras del fastidioso viento.

Pasaron los años, y el viejo murió. Y desde entonces, los árboles pudieron crecer a su aire, torciéndose y protegiéndose del viento como quisieron, sin que nadie les molestara. Todos, excepto aquel árbol del centro del bosque, que siguió decidido a crecer como debía hacerlo un árbol.

Pero a medida que el bosque crecía, y los árboles se hacían más gruesos y robustos, comenzaron a sentir crujidos en su interior. Sus ramas y sus troncos necesitaban seguir creciendo, pero los árboles estaban tan retorcidos que ese crecimiento imparable sólo les provocaba un dolor y sufrimiento aún mayor que el que se habían ahorrado evitando el viento. Cada día y cada noche, en lo profundo del bosque, podían escucharse los ruidos y chasquidos de los árboles, como si fueran quejidos y sollozos. Y en los alrededores comenzaron a conocer aquel lugar como el bosque de los lamentos.

Y era un lugar con un encanto especial, pues justo en el centro, rodeado de miles de árboles de poca altura, llenos de nudos y torceduras, se alzaba un impresionante árbol, largo y recto como ninguno. Y ese árbol, el único que nunca crujía, siguió creciendo y creciendo sin tener que preocuparse del siempre travieso viento y sus amigas las brisas.

lunes, 29 de septiembre de 2014

Cançons per a infantil

Encara que l'altre dia sols vaig pujar a aquest blog la cançó de "sol solet" perquè en aquell moment no recordava més en valencià, quan vam fer la posada en comú de les cançons que recordarem de quan érem menuts a classe, hem vaig donar conta que moltes de les cançons que esposaven els meus companys les coneixia. Per exemple algunes d'elles són:

La xata merenguera:

La xata merenguera
(huit, nou i deu)
Com que és tan fina
(trico, trico, tra)
Com que és tan fina
(lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)
Es pinta els colores
(huit, nou i deu)
Amb gasolina
(trico, trico, tra)
Amb gasolina
(lairó, lairó, lairó, lairó, lairó)

A continuació podeu pinxar ací per a veure un vídeo d'aquesta cançó.

Mon pare no té nas:

Mon pare no te nas
mon pare no te nas
ma mare es chata
i un germanet que tinc
i un germanet que tinc
el nas li falta

A continuació podeu pinxar ací per a veure un vídeo d'aquesta cançó.

jueves, 25 de septiembre de 2014

SOL SOLET

Per a començar amb aquet blog, vaig a posar una cançó per a xiquets en valencià que a mi m'agradava molt quan era menuda. S'anomena sol solet i es la seguent: